dijous, 20 de juliol de 2017

Tancament de la tercera temporada


El Pati Blau tanca la tercera temporada. Ens consolidem com a espai de tertúlia i ens reafirmem com un espai de referència per a les autores. Esperem que sigui així per molt de temps.

Com cada final de temporada tanquem amb un recital als jardins de Pons i Termes. enguany ens acompanyarà la cantautora Meritxell Gené amb "Branques" amb poemes musicats d'autores com: Maria Mercè Marçal, Concepció G. Maluquer i la nostra estimada i referent Montserrat Abelló.

Enguany també tindrem una copa de cortesia que ens ofereix El Tast d'Esplugues.

No hi falteu!




dimarts, 18 de juliol de 2017

29 de juny del 2017


Fotos: Montserrat Jacas


L'Aina Torres va venir al Pati Blau per parlar-nos d'una de les nostres referents: Montserrat Roig.

El llibre "Montserrat Roig. La memòria viva" era al centre de la tertúlia que va ser amena i, un cop més, ens va saber a poc.

L'Aina ens deixa un petit text del seu pas pel Pati Blau:

"Ja havia sentit parlar del Pati Blau. Fan una feina enorme i altament necessària. Quan hi vaig anar a presentar el llibre 'Montserrat Roig. La memòria viva' vaig estar envoltada de gent amb interès i ganes d'aprendre. També em vaig sentir molt ben acollida. 

És un plaer presentar el llibre en un indret on et fan sentir com a casa. Vaig marxar amb la sensació que calen més iniciatives com aquestes, per tal de recuperar les dones escriptores i també per a contribuir en la cohesió de les nostres viles i pobles. 


Llarga vida al Pati Blau!"

diumenge, 18 de juny de 2017

25 de maig del 2017


La Natza Farré va venir a parlar-nos del seu llibre "Curs de feminisme per microones". Va ser una tertúlia agradable. 

El Tast d'Esplugues ens va obsequiar amb un vi rosat, fresc i amb cos que maridava molt bé amb l'autora i amb el llibre. 

Vam demanar a la Natza que ens fes quatre ratlles del seu pas pel Pati Blau i ens diu això:


"El Pati Blau no el recordo blau. El que sí que recordo és que hi havia molta gent disposada a parlar sobre el feminisme i a discutir sobre les diferents perspectives de les mateixes injustícies."

dilluns, 12 de juny de 2017

30 de març del 2017




Vam convidar les autores de "La catifa vermella. Dones en primera línia de la política institucional" la Lourdes Muñoz, la Silvia Bonet i la Carme Porta en representació de les 10 autores, van ser amb nosaltres compartint experiències i ens expliquen així el seu pas pel Pati Blau.

"El Pati Blau ens va oferir l'oportunitat de tornar a compartir la nostra visió prismàtica i plural, les nostres experiències , allò que teníem en comú i allò que ens diferencia.

Vam estendre la catifa vermella que se'ns nega i recuperem irònicament al títol del llibre i vam trobar complicitats i experiències compartides més enllà de les institucions.

Un projecte col·lectiu que avança i s'enriqueix amb noves veus. Gràcies!"

dilluns, 6 de març de 2017

23 de febrer del 2017


La Rosa Vendrell ens va visitar per presentar-nos Algèria i parlar del seu llibre Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada.

Aquest és el relat que ens deixa del seu pas pel Pati Blau:

"El Pati Blau. Un espai acollidor amb una gent interessada per la cultura a través dels llibres d'autores. Un format senzillament funcional i participatiu. Presentació de l'autora per part de la Carme Porta, unes paraules de l'autora sobre el llibre, en el meu cas un llibre de vivències viatgeres en un país tan proper com desconegut, Algèria. Com sempre faig, he decorat l'espai amb mocadors de colors, vestits, fotografies, mapes, regals de les families, perquè només entrar al "pati" el públic ja viatgi amb mi. Marxar a Algèria dos dies després d'aquest acte, va afegir un plus de passió a les meves paraules. 

Estic molt contenta dels llibres venuts i de la participació de la gent en la tertúlia posterior. La televisió d'Esplugues i les fotos de la Montserrat Jacas van donar més relleu a l'acte i van apropar la gent d'aquest país del nord d'Àfrica i sud de la Mediterrània.El detall de penjar imatges de l'exposició sobre el patrimoni d'Algèria va ser tot un detall. El llibre Algèria sense pors és només el meu granet de sorra a l'acostament de les dues ribes d'un mar que ens sentim més nostre que seu. El sopar compartit afavoreix les confessions i possibilita respostes ajornades abans per manca de temps... 

Gràcies per convidar-m'hi!!"



dijous, 2 de febrer de 2017

26 de gener del 2017



El passat 26 de gener la Laura De Andrés Creus va visitar el Pati Blau amb un magnífic llibre, un gran reportatge d'investigació sobre l'aluminosi al barri barceloní del Turó de la Peira: "Vides apuntalades. 25 anys d'aluminosi al Turó de la Peira".

Aquest és el seu relat del seu pas pel Pati Blau:

"Quan la Carme Porta em va explicar què era el Pati Blau i em va convidar a presentar-hi el Vides Apuntalades, vaig sentir-me afalagada. Una no té sempre l'oportunitat de presentar la seva recerca i de fer-ho amb tan bona companyia. En les seves paraules de presentació vaig poder fer una relectura molt enriquidora de la feina que -en solitari i humilment- he anat fent al llarg dels darrers anys. Diu la Carme que la història de l'aluminosi al Turó de la Peira és, en certa manera, la història de la classe obrera. Dels qui van venir de fora (però també des d'aquí!) per buscar un futur a la Barcelona de la posguerra, i que malgrat tenir feina estable, van haver de malviure en infrahabitatges i habitatges precaris, en condicions encara més precàries (us sona?). I de com personatges sense escrúpols, com Román Sanahuja, que van saber aprofitar les escletxes d'una dictadura podrida per fer-se d'or a costa dels més humils. En definitiva, que el Vides Apuntalades és un llibre sobre la classe obrera, sempre amb una sabata al coll, i de la seva lluita per alliberar-se'n. Em sento agraïda per aquesta visió de conjunt, perquè una va fent i resulta difícil tenir una perspectiva tan àmplia de la feina feta. Només voldria afegir que, com a periodista, per a mi poder posar el focus en els silencis de la història més recent ha estat i és un privilegi, però també una obligació. No podem passar de puntetes per damunt de tot el que hem viscut en els darrers anys. Perquè cal ser coneixedors de la història en minúscula per no tornar a repetir els errors de la història en majúsucules. 

El maridatge amb un vi negre tan especial com el que ens van oferir els amics del Tast només dóna encara més profunditat a aquestes històries. Compartir-les amb vosaltres ha estat un plaer, pel vostre interès i per aportar-me molt més del que jo humilment us hagi pogut explicar. 

Moltes gràcies, al Pati Blau!"

dimarts, 31 de gener de 2017

24 de novembre del 2016


El mes de novembre ens ha visitat la Gemma Pasqual amb la saga de les Xènies, però sobretot el darrer llibre, el que diu que serà el darrer: "Xènia, estimar no fa mal". 

Ens deixaràs sense Xènia? 

La Gemma ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau

"Explicava Montserrat Abelló que “cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes”. I jo no vaig tenir cap dubte a acceptar la invitació de la Carme Porta quan em va proposar presentar la trilogia de la Xènia en aquell meravellós racó de paraules anomenat El pati blau.
Ella va tenir la primera paraula. Em va fer una presentació fantàstica, de companya de lluites i anhels, que em va emocionar. Les lletres les vam maridar amb un vi jove, escaient per a l’ocasió.
La sala era plena d’ulls i somriures amables de totes les edats. Aviat la presentació va esdevenir una conversa d’amigues i també d’amics. Vam parlar de la Xènia, del que li passava a la novel·la, i de cop vam traspassar la frontera de les pàgines, i la història de la Xènia es va convertir en una història compartida de vivències i experiències. Vam parlar de la violència masclista, de l’assetjament escolar, el d’avui i el d’ahir, en totes les seves formes, de com combatre’l. I vam arribar a la conclusió que calia molt diàleg, pedagogia, mitjans i sobretot implicació, tant de l’administració pública com de les escoles i de les famílies.

I el temps va passar volant entre literatura, vi i somriures. Moltíssimes gràcies, amigues i amics, per cedir aquest meravellós pati blau a les paraules de les dones, a la nostra literatura. I les nostres veus van ser escoltades, com deia la Montserrat Abelló: “un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles”.

Gràcies a tu per tot, Gemma!